Un psicòleg per atendre els pares en les UCIN (Unitat Cures Intensives Neonatals)

Quan ets pare de prematur et sents molt sol, amb incerteses i ple de dubtes.

Normalment els pares d'un fill prematur  hem de combinar i la seva cura a l´hospital juntament amb altres responsabilitats de família com ara germans o avis, és per això que sabem de la importància qué té un correcte abordatge inicial i per això el nostre més ferm compromís per ajudar als pares de prematurs i als hospitals donat que a data d'avui no està encara contemplada en la majoria dels casos un psicòleg perinatal.

Es vol portar a terme un treball tant preventiu com d’intervenció, amb les famílies dels nounats ingressats en el Servei de neonatologia, per tal de dotar-los d’estratègies d’afrontament, així com de recursos, per tal de que puguin fer front al naix ment d’un fill prematur, qualificat de discapacitat tal com reconeix el Reial Decret 1148/2011, de 29 de julio. 

Evitar el risc de patiments físics i psicològics per part del pares i família del nounat, ja que un bon abordatge reduirà de fo ma molt significativa, les afectacions que d’altra banda es produiran en un gran nombre de casos. Així com garantir a aquests prematurs la millor atenció possible.

 El naixement prematur, d’un nen discapacitat, comporta una sèrie de dols i situacions estressants per els pares, tant si el risc de part pre-terme es anticipat, com si es produeix de forma sorpresiva, la càrrega emocional a la que tenen que fer front els pares afecta de manera significativa les rutines diàries, la relació de parella i les expectatives que sobre el rol de pares es tenien. Això afecta l’ambient familiar i la forma en que els pares podran relacionar-se entre ells i amb el nen, el que podrà tenir repercussions en el seu desenvolupament.

El treball preventiu amb els pares ha resultat ser efectiu en diverses circumstàncies, En aquest cas l’acompanyament des de que el prematur és ingressat pot influir en el millorament de la vida dels membres de la família, així com en el desenvolupament del nadó que presentarà menys dificultats i millors destreses en el moment d’afrontar la seva possible etapa escolar.

S’ha pogut establir, en diferents estudis, que la salut mental dels pares, així com el context social i la relació parental poden tenir un impacte significatiu en la relació que estableixen els pares amb els nens, davant aquesta nova situació. Així com les eines i recursos dins de cada situació psicosocials individual de la família, per afrontar aquesta discapacitat prematura. Es així que La necessitat social, és per altra banda molt evident, quan s’observa que precisament les persones amb menor nivell de renda són les que tenen menys possibilitats de conèixer les conseqüències/seqüeles derivades de la prematuritat.

Aquesta figura permetrà, afavorir el desenvolupament integral del nadó. Hi han evidències i resultats que han pogut observar-se a curt i llarg termini. Així com cercar de descobrir, conèixer i indagar qualsevol indici de discapacitat en una etapa primerenca. 

El tractament i seguiment correcte dels progenitors, per part d’un professional, durant el mesos en que el nadó ha de estar a la incubadora, i fer front a la nova situació que és la incorporació d’un nen discapacitat a la família, provoca situacions disruptives sobre el funcionament familiar que a mig i a llarg termini, tenen afectacions negatives sobre el funcionament normalitzat de la mateixa